- un procés d’abstracció de les formes reduint-les a línies i plans. (veure procés d'abstracció de P. Mondrian )
- Utilització dels colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos).
- Ocupació de l’espai a través d’estructurar-lo amb línies i plans rectangulars acolorits creant ritmes asimètrics però amb sentit de l’equilibri.
- Plantejament racionalista. En arquitectura:
Utilització de formes geomètriques simples. Ocupació del color i del detall constructiu en lloc de la decoració sobreposada.
Concepció dinàmica de l'espai
Ús de materials com l'acer, el formigó o el vidre (nous materials)
L’arquitectura d’aquest moviment s’inscriu
dins del corrent racionalista arquitectònic que va sorgir a Europa després de
la Primera Guerra Mundial i que defensa el funcionalisme dels edificis,
l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de
la producció industrial. Aquest corrent és un dels més importants de
l’Arquitectura Moderna.
Dues de les personalitats més destacades i
influents d’aquest corrent que s’estengué arreu del món són Mies van der Rohe a
Alemanya i Le Corbusier a França. A Catalunya un dels arquitectes més destacats
fou Josep Lluís Sert.